Tu pots ser en Marc, un noi valent, que es fa amic del drac, el mal ,el foc i finalment, l'amistat...el bé.
Hi ha un drac i ens falta posar-hi una rosa i hem pensat que la hi pots posar tu.
Seria molt especial celebrar Sant Jordi al costat de Sant Cugat,escriure un poema d'amor, regalar una rosa vermella, posar música al mòbil,donar-se la mà, fer-se un petó.. penjar una foto al Facebook, a l' Instagram, mirar els m'agraden...Un record, amb Sant Cugat al fons, per sempre!
Maquetes de Sant Cugat del Racó:
Aquí teniu el conte de Sant Cugat i el drac:
SANT CUGAT I EL DRAC
Hi havia una vegada una església dintre el municipi de Navàs. Tot estava molt tranquil fins que, un dia, de sobte, va arribar volant un drac i es va apoderar de l’església. Era un drac enorme, ferotge i que escopia foc per la boca. Els habitants de Navàs estaven molt preocupats, i van decidir anar a parlar amb el Rei de Manresa per a demanar-li ajuda.
L’alcalde de Navàs va haver de posar unes normes per a la seguretat de la població de Navàs. La primera norma i la més important va ser la prohibició d’ acostar-se a l’església.
El drac es menjava tot allò que trobava, sobretot les vaques i ovelles que pasturaven per les terres del voltant.
Un dia un pagès va arribar a casa seva plorant, i la seva dona i el seu fill es van entristir. El pare els va explicar que el drac s’havia menjat tot el seu bestiar i no tenien de què viure.
L'endemà el nen es va preparar una motxilla amb un entrepà, una cantimplora d’aigua i una llanterna. S’estava preparant per anar a visitar el drac de Sant Cugat.
.El nen es deia Marc, i vivia al poble de Navàs. Havia de recórrer 5 quilòmetres per arribar a l’església. Seria un trajecte llarg per a un nen de 10 anys, però estava convençut que volia conèixer el drac i parlar amb ell.
Va sortir de casa seva i va començar a caminar. Al cap de 3 hores va arribar al turó on es trobava l’església de Sant Cugat del Racó. El Marc, espantat, va dir:
-Que hi ha algú?
Ningú li va respondre la pregunta, i amb més valentia, va tornar a repetir la pregunta. Aquest cop sí, el drac el va contestar.
-Qui s’atreveix a entrar a casa meva sense el meu permís?
-Sóc el Marc, un nen de Navàs que venia a parlar amb tu.
-Què vols petit? –li preguntà el drac.
-Venia a dir-te que no m’agrada gens el que estàs fent. No està bé que et dediquis a menjar-te el bestiar de pagesos com el del meu pare. No tenim de què viure ara per la teva culpa, i estem molt tristos.
El drac, en sentir-se molt culpable, li contestà:
-Tens raó Marc. No pensava en el que estava fent. Però jo havia de menjar per viure i, en veure aquelles ovelles i vaques que pasturaven soles, doncs me les vaig anar menjant mica en mica.
-Has d’entendre que això que has fet està malament. Si ens ho haguessis dit, entre tots els habitants del poble et podríem haver ajudat. Imagina’t que entre tots els habitants de Navàs ens robéssim. Seria un caos total!
-Molt bé Marc, us recompensaré per tots els problemes que us he causat.
El Marc, en acabar el diàleg amb el drac, va somriure. Estava feliç. No només havia salvat el poble de Navàs, també havia fet un bon amic. Havia conegut el drac de Sant Cugat del Racó.
L'endemà, en llevar-se el Marc, algú va tocar la porta de casa seva.
Ell, encara mig adormit, va obrir la porta. Era el drac, i li digué:
-Què fas tu aquí?
-Ja et vaig dir que et recompensaria. Què toca fer avui? – li va dir el drac.
En Marc, somrient, el va contestar:
-Avui toca cultivar la terra.
Amb dues hores ja havien acabat. El drac, en adonar-se que havia creat una nova amistat, li va preguntar si volia pujar a sobre d’ell i viatjar per tot el món.
El Marc va trigar deu segons a contestar, però finalment li va respondre amb un sí enorme.
El Marc es va acomiadar de la seva família i van començar el viatge, que segur que no volien que acabés mai.
.jpg)
Es un conte ple de valors...el be i el mal..l'amistat!
ResponEliminaMolt bonic.
ResponElimina