Cronologia històrica
- 926:
Miró II, el Jove, comte de
Cerdanya, en el seu testament, donà al Monestir de Ripoll l´alou
anomenat Esglésies Clavades i la parròquia de Sant Cugat.
L´any 1962 es localitzaren restes de
l´església preromànica del segle X.
D´aquest alou (propietat lliure de
servituds) ve el nom de Sant Cugat de Salou, és a dir, Sant Cugat de
l´alou.
L´esmentat Monestir mantindrà la
seva jurisdicció sobre Sant Cugat fins el 1835.
- 938:
El precepte del rei Lluís,
confirmant tots els béns del Monestir de Ripoll, ratifica aquesta
donació i en concreta a més a més els límits.
- 982:
El precepte del rei Lotari, confirmant
de nou les possessions del Monestir de Ripoll, continua parlant de
Sant Cugat.
- Segle XI:
Es construeix l´església
romànica amb decoració llombarda. Té planta de creu grega, cimbori
cilíndric i decoració llombarda per totes les parets exteriors.
Aquests són tres elements que fan de Sant Cugat un edifici singular
i únic en el romànic català.
- 1591:
Es fa nova la porta d´entrada a
l´església.
- 1614:
Ja surt la denominació de Sant Cugat del Racó en els documents.
Oficialment, però preval la denominació primitiva i per això sovint trobem l´expressió “Sant Cugat de Salou àlies del Racó”.
- 1665:
Es va eliminar l´absidiola sud
i en el seu lloc s´hi construí la Sagristia.
- 1835:
Amb la desamortització d´aquest any,
la parròquia de Sant Cugat deixa de dependre de Ripoll i passa a
integrar-se al bisbat de Vic.
- 1874:
Per decisió papal, en aquest any,
Sant Cugat va passar definitivament a la jurisdicció del bisbat de
Solsona.
- 1962:
La Diputació de Barcelona va fer
obres de restauració.
Es va reconstruir l´absidiola nord,
que s´havia eliminat en un moment desconegut.
Es va excavar el presbiteri de
l´església. S´hi van localitzar restes de l´església preromànica
del segle X: els fonaments de l´absis rectangular; en el seu lloc
encara el tenant d´altar, que suportava l´ara d´aquest; elements
de l´arc triomfal, entre els que destaquen dos capitells de tradició
coríntia.
- 1982:
La Diputació de Barcelona fa
unes segones obres de restauració.
Van tapar les restes de l´església
preromànica i van fer un nou paviment al presbiteri.
Es va treure el cor.
Es van col·locar uns miralls i uns
cèrcols de neó als absis per a donar la sensació de l´absidiola
sud desapareguda.
Imatge de la planta de creu grega
amb els tres absis
A l'altre tenim el capitell més antic, que es troba al Museu Comarcal de Manresa.
Una de les imatges és el tenant de l'altar.
Gràcies al Josep Maria Badia i Masgrau per la seva participació en aquest projecte!
ResponElimina